S’inauguren les obres de rehabilitació del Panteó dels soldats d’ultramar

Titulo noticia
S’inauguren les obres de rehabilitació del Panteó dels soldats d’ultramar
10/11/2023
Panteó dels soldats d’ultramar

L’acte serà dissabte 11 de novembre de 2023, a les 11 h, al Cementiri de les Corts.

El Districte de les Corts, juntament amb Cementiris de Barcelona, celebren l’acte d’inauguració de les obres de rehabilitació del Monument funerari als soldats de les guerres colonials de 1898, finançades amb taxa turística.

Amb aquesta inauguració es tanca el projecte memorialista que vam iniciar amb una conferència, una exposició a la seu del Districte i l’edició d’un llibre, amb l’objectiu de restaurar, dignificar i fer visible un panteó singular i emblemàtic, i significar així una vegada més el compromís de la nostra ciutat i el districte de les Corts per la pau.

La història del Panteó, per Daniel Venteo (historiador)

L’any 1904, l’Ajuntament de Barcelona inaugurava solemnement al cementiri de les Corts, un panteó dedicat als soldats que havien lluitat a les guerres colonials de Cuba i Filipines. Una iniciativa sense precedents arreu de l’Estat, que tenia l’origen uns anys abans. Uns mesos abans de l’agregació de les Corts a Barcelona, l’abril de 1897, la Creu Roja espanyola havia aconseguit de l’alcaldia de l’antic municipi independent un solar al cementiri on poguessin ser enterrades les restes mortals dels soldats repatriats que havien traspassat com a conseqüència de la guerra.

De la mà de l’Ajuntament de Barcelona, el projecte prengué una volada insospitada fins a esdevenir un mausoleu monumental on, des d’aleshores, es tributa memòria i homenatge a les víctimes d’una guerra colonial que va afectar, especialment, als fills de famílies humils. En aquells moments, el sistema de reclutament vigent permetia als membres de famílies benestants redimir el servei militar obligatori mitjançant el pagament d’una quantitat econòmica; però la gran majoria de joves eren cridats a files. L’autor del panteó va ser l’arquitecte municipal Pere Falqués, que va voler que tots els nínxols estiguessin perfectament  numerats i identificats amb la identitat dels repatriats. En el moment de ser inaugurat es trobaven 722 víctimes mortals, tot i que posteriorment se’n van afegir encara alguns soldats més.