Un passeig per el cementiri de Poblenou 2017-05-18T10:18:26+02:00

logo_CBSA_avada3

Català
Castellano
English
Français

Un passeig per el cementiri de Poblenou

PÒRTIC D’ACCÉS

pn_1

Important conjunt harmònic, simètric respecte a l’eix central i de marcada horitzontalitat; considerat –junt amb la capella del mateix recinte- una de les millors realitzacions barcelonines d’arquitectura de l’època neoclàssica. L’arquitecte s’hi va expressar en un llenguatge funerari modern. Hi destaquen els elements d’origen egipci, que es fan més evidents a les casetes laterals, que corresponien a les residències del capellà i el guardià. Es tracta de construccions de forma piramidal, que no són estructurals sinó purament decoratives. El pòrtic va tenir tres etapes constructives: en la primera el mateix Ginesi va dirigir les obres de les construccions piramidals que trobem a banda i banda del pòrtic. El 1840 Josep Mas autor de la Casa de la Ciutat, va realitzar la porta principal seguint els plànols de Ginesi. Poc temps després Antoni Rovira Trias va executar les edificacions dels extrems.

SEPULTURA DE LA FAMILIA NADAL

pn_3

Monument en el qual es representa en forma de figura jacent a Josefa García Cubera, vídua d’Antoni Nadal. Ens recorda el monument a la princesa Czartoryski de Varsòvia (1837-1844), obra de Lorenzo Bartolini. Treball de gran realisme realitzat en marbre, on destaca el bon tractament dels plecs de les robes, tot i estar molt erosionat pel pas del temps. Panteó fet erigir per les seves filles, fou reformat el 1888 pel mestre d’obres Macari Planella Roura ( ? –1899); se’n va conservar l’antiga estàtua jacent. Va tenir una nova reforma l’any 1896, en la qual intervingué l’arquitecte Pelai de Miquelerena de Noriega. En aquesta reforma s’incorpora un nou sarcòfag obra del marbrista A. Estrada, amb bronzes de R. Gelabert i germà.
L’any 1904 fou reparat de nou.
L’encàrrec de la construcció del panteó ens mostra la preocupació de les filles de la difunta per perpetuar-la en el record, i també el gran respecte que s’ha mantingut vers ella en les repetides reformes.

MONUMENT ALS CAIGUTS PER LA FEBRE GROGA

pn_4

Monument en record dels que van perdre la vida amb motiu de la febre groga de 1821. Es troba en el punt de confluència de les quatre illes del departament primer, formant una petita plaça octogonal. El basament està decorat amb columnes i corones de bronze on hi figuren quatre làpides de marbre amb inscripcions referents a l’epidèmia que assolà la ciutat. Està acabat en una creu.
La primera obra d’aquest mAonument va ser projectada per Antoni Ginesi.
Possiblement l’any 1865, es va dur a terme una important reforma, en què es va substituir la creu i el panteó de les víctimes que formava el punt central del primitiu cementiri, per un panteó i creu de marbre, més ric i elegant que el que hi havia. Però els documents indiquen que entre l’any 1894 i 1895 es va enderrocar l’antic de pedra seca, projectat a l’època de la creació del cementiri per Antoni Ginesi, i se’n va aixecar un altre, seguint el model anterior però més alt de sòcol, creat per l’arquitecte municipal Leandre Albareda Petit (1852-1912), que va projectar i dirigir les obres del cementiri de Montjuïc. El va construir Antoni Mora Bordas en pedra de Montjuïc de segona classe, coneguda com “blancatxa”.

SEPULTURA D’ANTONIO BRUGUERA

pn_5

Templet d’estil neoclàssic que guarda un sarcòfag amb elements nobiliaris, realitzat en marbre l’any 1850. Les interessants inscripcions del fris: “Aquí reposan las cenizas de D. Antonio Bruguera y Martí / murió en Cádiz el 7 de agosto de 1846 a los 24 años de edad: / su esposa Dª Amelia de Vilanova de Bruguera / las hizo trasladar en este monumento que erige a su memoria”. “La muerte que todo lo destruye, no podrá borrar ¡oh sombra querida! / el recuerdo del cariño de una esposa que te idolatraba”, són una clara expressió de l’objectiu amb que es va realitzar aquest monument: l’exaltació de la memòria del difunt i la seva perpetuïtat en el record, sentiment tan apreciat a l’època romàntica. Té una actitud nostàlgica, de culte a la persona humana, a la memòria de la persona desapareguda. En dirigí la reparació de l’any 1907 l’arquitecte Joaquim Bassegoda Amigó (1854-1938).

EL SANTET

pn_6

El Santet”.Nº.38 nínxol interior centre. Inscripció: “Propiedad funeraria de Francisco Canals / Francisco Canals Ambrós fallecido a los 22 años y 2 meses / +27 julio 1899”.
La devoció al Santet s’inicia l’any de la seva mort. çkEls devots del santet Creuen que Francesc Canals, tan caritatiu de viu, continua ajudant aquells que ho necessiten, intercedint ara davant de Déu.
En agraïment als favors que reben, els devots li han construït un altar improvisat portant-li les mateixes ofrenes que els homes i les dones antics feien als déus: exvots, llànties, ciris, imatges.

FAMÍLIA DALÍ

Sepultura Familia Dalí

La família de Salvador Dalí, un dels principals representats del surrealisme, va tenir un fort lligam amb la ciutat de Barcelona. L’avi, Galo Dalí i Viñas, originari de Cadaqués, va decidir emigrar a Barcelona l’any 1881 amb tota la família per buscar un futur millor pels seus fills. Va ser entre les ciutats de Barcelona i Figueres on les famílies Dalí i Domènech van fer les seves arrels familiars. La sepultura va ser propietat original de Galo Dalí, com es pot observar en la inscripció de la part esquerra de la làpida.

Salvador Dalí morí l’any 1989 a la seva ciutat natal, Figueres, i va ser enterrat a la cripta de casa seva, l’actual Teatre-Museu Salvador Dalí.

LA CAPELLA

pn_8

La capella es troba al final de la via principal tancant el departament I. Fou projectada per Antonio Ginesi l’any 1818. Obra neoclàssica precedida i voltada per un pòrtic sostingut per columnes i enllosat amb marbre. La façana està rematada per un doble frontó que incorpora elements simbòlics egipcis, inèdits a la tradició clàssica greco-llatina: al centre hi figura “l’ouroboros” serp que es mossega la cua , símbol d’eternitat. Sobreimprès a l’arquitrau apareix la inscripció: “Defunctorium quietis et solatio sacrum”.
A l’interior, de reduïdes dimensions, hi destaquen les columnes parcialment estriades, el deambulatori i l’enteixinat. Als laterals hi ha relleus i vasos funeraris, i al fons, l’altar de marbre signat en un lateral per <strong>Vª Pons</strong> el 1853. A l’altar major hi destacaven el delicat treball d’una credença i canelobres de banús negre, obra de l’escultor <strong>Josep Serra</strong>. Tots els treballs es van efectuar durant l’epidèmia, emprant-s’hi molts obrers, dirigits la majoria per vocals de la junta rectora. També s’hi van col•locar vidrieres policromes al semi-rosetó, obra de <strong>Roura</strong>, i a l’entrada una reixa de ferro. A l’any 1868 hi havia als peus de la imatge del crucificat dues escultures de cos sencer que representaven Sant Joan i la Verge, obra de l’escultor <strong>Talarn</strong>. El 1876 es va rebre l’obsequi d’un sudari, destinat a la imatge del Crist Crucificat de l’altar major.
La capella contenia les restes mortals de Bonaventura Carles Aribau, d’Antoni Campmany i d’Antonio Ginesi. A un dels costats de l’altar hi ha la insAcripció “Reconstruïda 1939”, any en què va sofrir una important remodelació.

PANTEO DISENYAT  PER L‘ARQUITECTE JOAN NOLLA

pn_10

Sobre un important basament s’aixeca una columna guarnida amb elements clàssics i decorada amb motius florals. A la part superior hi ressalta la figura de Crist ressuscitat amb el símbol de la creu i una placa a la mà amb una inscripció, que el pas del temps ha esborrat. A més, a la part anterior hi ha un àngel que sosté amb una mà la trompeta del Judici Final mentre amb l’altra assenyala el cel. Destaquem el tractament naturalista que els escultors van donar als vestits de les figures. La reixa que envolta el panteó està decorada amb peveters i poms de flors de cascall, símbol del somni etern. És una de les obres més monumentals del cementiri, realitzada per l’arquitecte Joan Nolla l’any 1861. Dos anys després, el 1863, s’hi van incorporar les escultures del taller dels germans Vallmitjana, data en què ja havien realitzat les figures al•legòriques de la façana del Banc de Barcelona, treballs que pel prestigi que comportaven solien realitzar escultors italians.

PANTEÓ MODERNISTA D’ENRIC SAGNIER

pn_11

Panteó modernista de l’any 1907 que representa un nou estil al cementiri del Poblenou, en contrast amb la majoria de les obres que l’envolten. El projecte i la direcció foren de l’arquitecte Enric Sagnier Villavecchia (1858-1931), autor d’obres tan conegudes com el temple del Tibidabo i nombroses cases burgeses de l’Eixample. Amb un pressupost de 20.000 pessetes, els treballs es van acabar l’octubre del 1908. L’arquitecte utilitza, com en altres obres del cementiri de Montjuïc, un frontis esglaonat i un obelisc coronat per una creu patada. Fixem-nos en la gran qualitat del marbre, en l’arc apuntat que conforma la porta de la cripta, i en els acurats treballs ornamentals de formes vegetals, molt ben conservats en la part posterior del monument. Les creus “patades” es repeteixen en relleu als extrems laterals.

PANTEÓ CONSTRUÏT PER PERE BASSEGODA MATEU

pn_14

Panteó construït a l’entorn de l’any 1880 pel mestre d’obres Pere Bassegoda Mateu (1817-1908). Ocupa una superfície important: de façana molt ampla hi destaca el grup escultòric que es troba a la part central i una mica desplaçat cap a l’interior. Treball de l’escultor genovès Fabiani (1835-1914), que representa un àngel que s’emporta una figura femenina: l’ànima del difunt. Aquest model del mateix escultor es reprodueix a diferents cementiris italians. N’és un exemple la tomba Pargaglioni de Gènova de l’any 1884. És interessant el treball ornamental amb formes cruciformes i flors de cascall de la barana de ferro que volta tot el perímetre.

PANTEÓ DE JOSEP ANSELM CLAVÉ CAMPS

pn_18

Panteó del músic, poeta i polític Josep Anselm Clavé Camps (1824-1874). Monument projectat l’any 1874 per l’arquitecte Josep Vilaseca Casanovas. El bust és obra de l’escultor Manuel Fuxà Leal (1850-1927), autor de nombrosos monuments públics de Barcelona, director de la Llotja i president de la Junta de Museus de Barcelona. Fou erigit per subscripció popular i inaugurat el 1876.
Els mateixos professionals, el 1888 i també per subscripció, van realitzar el monument que es troba actualment al pas seig de Sant Joan. La barana de ferro decorada amb les quatre barres va ser creada per l’arquitecte, historiador i polític Lluís DoAmènech Montaner (1850-1923) que, amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, construí les primeres obres que el feren popular, així com el Palau de la Música (1905-1908) i l’Hospital de Sant Pau (1902-1912).
Amb la remodelació efectuada pel marbrista Roberto Passani entre 1948 i 1950 es canvià la base de l’escultura, i aquesta es realitzà en bronze. Clavé fou amic de Valentí Almirall, que es troba en el nínxol preferent nº. 36 d’aquest mateix departament, així com de Narcís Monturiol, que es trobava en el nínxol nº. 586 a l’interior de la Illa 1ª departament 1er.

PANTEÓ CONSTRUIT PER L’ARQUITECTE MARIANO DE THÓS DE BOFARULL

pn_21

Panteó que ocupa una superfície sobre la que ja s’havia edificat anteriorment; es tractava d’una capella inacabada amb cripta que va ser retrocedida a l’ajuntament el 1904. El seu propietari anterior va realitzar-ne una permuta amb el cementiri de Montjuïc, que havia despertat tantes expectatives.
El panteó actual va ser projectat per l’arquitecte Mariano de Thós de Bofarull l’any 1907; és un dels escassos exemples modernistes d’aquest cementiri, un estil que va ser tan característic en aquells anys a la nova necròpolis. Destaca un àngel femení de grans ales desplegades que vetlla la tomba; amb expressió serena sosté una palma, símbol del triomf de la vida eterna sobre la mort.
Darrere de l’àngel hi ha un gran basament amb columnes de marbre rosat als costats, amb inscripcions de tipografia modernista. Dins un frontó triangular, poc aparent, hi ha un àngel que assenyala un llibre amb els deu manaments de la llei de Deu. Als costats hi ha dos àngels amb gest de recolliment, que porten una creu i un àncora atributs de la Fe i l’Esperança.

PANTEÓ CONSTRUIT PELS MARSMESSORS D’ANDRÉS ANGLADA.

pn_24

Panteó espectacularment ric, fet construir en marbre de Carrara pels marsmessors d’Andrés Anglada Calzada l’any 1866. La premsa de l’època el destaca entre els que es troben aïllats, fent al•lusió a la gran qualitat dels materials; el de més valor en aquell moment va costar 60.000 escuts. El conjunt es tracta d’un templet eclèctic que acull la imatge de la Religió, acompanyada de quatre figures simbòliques de tamany natural al voltant. En aquest panteó se’ns fa evident que en el moment de la realització les persones ocupaven un lloc entre els morts d’acord amb el nivell que havien tingut en el món dels vius.

CREU CÈLTICA

pn_29

Creu monumental d’influència cèltica edificada sobre terreny que havia estat fossa comú. Decorada amb relleus de línies entrellaçades, elements vegetals i una creu al centre. Va ser projectada l’any 1887 per Leandre Albareda Petit (1852-1912) arquitecte del cementiri de Montjuïc. L’obra, realitzada en pedra calcària de Girona, va ser construïda per José Palmada Ricart amb un pressupost de 20.999 pessetes, l’any 1888.

EL PETÓ DE LA MORT

pn_30

El conegut grup de marbre “El petó de la mort” va ser projectat pel marbrista Jaume Barba el 1930. Aquesta sorprenent obra és una de les més conegudes d’aquest cementiri; representa la cruesa de la mort sota la forma d’un esquelet alat, que transfereix l’ànima d’un jove al més enllà amb el signe del bes. El tema està glossat amb uns versos de mossèn Cinto. ”Mes son cor jovenívol no pot més; / en ses venes la sanch s’atura y glaça / y l’esma perduda amb la fe s’abraça / sentint-se caure de la mort al bes”.

FAMILIA PICASSO

Sepultura familia Picasso

En aquesta sepultura hi està enterrada la família del conegut pintor Pablo Ruiz Picasso. Nascut a Màlaga l’any 1881, només amb 14 anys va assentar-se amb la seva família a Barcelona, arran de la feina del seu pare José Ruiz Blasco, el qual era professor de pintura. Va ser a la ciutat comtal on Picasso va cursar bona part dels seus estudis de pintura, concretament a l’Escola de la Llotja, i va esdevenir un pintor destacat arreu del món per ser un dels creadors del cubisme.

Picasso morí l’any 1973 a Mogins, França, i les seves restes descansen als jardins del castell de Vauvenargues.