EL CEMENTIRI DE POBLENOU

Ara el cementiri del Poblenou, conegut també com Vell o de l’Est, està integrat a la ciutat, però originàriament es va edificar fora de les muralles i al costat del mar.

L’objectiu era posar fi als enterraments parroquials, ja que les inhumacions fetes en aquests recintes, arran de la gran densitat de població que tenia Barcelona, eren un focus de moltes epidèmies. Així doncs, l’any 1775 es va inaugurar el primer cementiri que es va construir en aquest emplaçament, però el nou recinte va ser destruït el 1808, com a conseqüència de la invasió francesa; els barcelonins de l’època no l’acabaven d’acceptar perquè es trobava fora de les muralles i, per tant, lluny d’on transcorria la vida quotidiana.

La Barcelona que sorgeix al final de la guerra del Francès és una ciutat en plena transformació. El comerç colonial es troba en el seu punt àlgid i les manufactures evidencien una incipient industrialització, fet que deriva en noves maneres i nous costums.

El creixement demogràfic i l’escassetat de sòl fan que els cementiris parroquials siguin cada cop més insalubres.

Finalment, l’actual cementiri del Poblenou va ser beneït, el 15 d’abril de 1819, pel bisbe Pau Sitjar, que en va promoure la construcció d’acord amb un projecte d’estil neoclàssic de l’arquitecte italià Antonio Ginesi (1789-1824).

El bisbe en va assumir la càrrega financera, per la qual cosa l’administració del cementiri va quedar en poder de l’església, i no va passar al municipi fins a les últimes dècades del segle XIX.

Després de diverses ampliacions, avui dia el cementiri s’estructura en un avant cementiri amb un jardí i quatre departaments. La porta principal està flanquejada per dos obeliscos amb escultures que simbolitzen la fe i l’esperança, obres de l’escultor F. Pagès Serratosa, i el pòrtic de l’entrada està coronat per un àngel, creat al taller dels germans Vallmitjana, que sosté la trompeta del judici final.

El projecte de Ginesi inclou el primer departament i s’organitza a partir de dos carrers que s’entrecreuen configurant quatre illes on es duen a terme les inhumacions. A la intersecció de les dues vies s’alça el monument dedicat a les víctimes de la febre groga que va assolar Barcelona l’any 1821, i al final de l’eix principal hi ha la capella.

El cementiri ha estat sotmès a diverses ampliacions. La primera va tenir com a resultat l’actual segon departament, conegut també com l'”eclèctic”, situat darrere de la capella. Correspon a l’ampliació projectada per Joan Nolla entre el 1849 i el 1852. En aquest recinte hi trobem 120 arcs capella, la sala de juntes i panteons monumentals de diversos estils artístics propietat de les famílies més representatives de la ciutat, principalment industrials i comerciants, entre els quals destaquen els indians provinents de Cuba.

Horari
De dilluns a diumenge: de 08:00 a 18:00 hores

Adreça i telèfon
Av. Icària, s/n. 08005 Barcelona Tel. 934.841.999

Transports

Autobusos
26. Tots els dies (Poblenou – Barri del Congrés)
36. Tots els dies (Passeig Marítim – Can Dragó))
59. Tots els dies (Poblenou – Plaça. Reina Maria Cristina)

H-16. Tots els dies (Pg. Zona Franca – Fòrum)

V-27. Tots els dies (Passeig Marítim – Canyelles)

 

Metro
Línia 4. Estació Llacuna (sortida c/ de la Ciutat de Granada)

Descarrega mapa del cementiri