Slide thumbnail

EL CEMENTIRI DE MONTJUÏC

El cementiri de Montjuïc es va crear arran de la gran expansió demogràfica i de la puixança econòmica que va experimentar la ciutat de Barcelona a la primera meitat del segle XIX. El cementiri del Poblenou resultava clarament insuficient i el fet que es trobés en una zona de gran desenvolupament urbanístic n’impedia l’ampliació.

El recinte funerari de Montjuïc va ser inaugurat el 17 de març de 1883 per l’alcalde de Barcelona, Rius i Taulet. El projecte del cementiri formava part del programa de millores que aquest alcalde va emprendre per engrandir la ciutat, les quals van desembocar en l’Exposició Universal de 1888. El cementiri es va crear a mida d’aquella Barcelona innovadora i industrial de finals de segle.

Les primeres inhumacions registrades als llibres del cementiri daten del 19 de març, dia en què se’n van fer 10. José Fonrodona Riva va ser la primera persona enterrada al nou cementiri; aquest primer habitant era un indià que havia estat alcalde de Matanzas (Cuba), i per la sepultura del qual els seus hereus van pagar 20 pessetes. El cementiri va ser projectat i dirigides les seves obres per Leandro Albareda (Barcelona, 1852-1912), un arquitecte municipal que abans de construir-lo, va visitar les necròpolis estrangeres més interessants i que també va ser l’autor d’importants panteons.

La superfície del cementiri està planificada mitjançant un eix de simetria de nord a sud, però els seus costats no són exactament iguals. Només el costat oest manté el traçat previst.

Els grans desnivells de la muntanya es compensen mitjançant dues classes de camins: uns de trajecte més curt i amb àmplies escalinates, i els altres, molt més llargs i suaus, que formen importants vies que donen lloc a constants canvis de perspectiva.

El cementiri entra dins la tipologia de jardí anglès, amb camins sinuosos, una situació pintoresca, unes boniques perspectives i un bon emplaçament de les sepultures.

Els diaris dels últims anys del segle XIX i primers del segle XX comenten la dolça malenconia que suscita el nou cementiri: “Un lloc envoltat de llum i color”.

L’any 1890 s’hi havien construït 6.000 hipogeus i 70 panteons; actualment conté 152.327 sepultures.

La vegetació és abundant i el xiprer n’és el signe d’identitat i el que fa que el cementiri sigui la primera imatge de la ciutat quan s’hi entra per mar.

El cementiri és un clar reflex, sense alteracions posteriors, de les tendències estilístiques de la darreria del segle XIX i de primers del XX que es van desenvolupar paral·lelament a la ciutat.

Avui dia, malgrat que el cementiri no es pot ampliar, s’hi han anat duent a terme petites intervencions, respectant sempre els criteris que es van imposar per a la seva construcció, per adaptar-lo a les noves necessitats dels ciutadans de Barcelona.

Des que dins el recinte es va inaugurar un centre d’incineració, l’indret s’ha vist esquitxat per petits columbaris cineraris de diferents tipologies per acollir el nou servei.

Així mateix, en llocs apropiats també s’hi van construint noves sepultures i se’n rehabiliten d’altres per continuar donant un servei a la ciutat en un recinte que, lluny d’estar en desús per la poca capacitat d’ampliació, és el que acull més inhumacions dels nou cementiris de què avui dia disposa la ciutat.

Horari
De dilluns a diumenge: de 08:00 a 18:00 hores

Adreça i telèfon
c/ Mare de Déu de Port, 56-58. 08038 Barcelona Tel. 934.841.999

Transports
Autobusos
21. Tots els dies (Av. Paral·lel – El Prat)
107. Només festius (interior cementiri)

Descarrega mapa del cementiri